L’increment en la productivitat associat a les barreges farratgeres implica que aquestes capten més CO2 (Debouk, 2017; Ibañez, 2019; Ribas et al., 2015). Per exemple, en un experiment portat a terme a Castellnou d’Ossó (41° 46′ N, 1° 8′ E, 353 m s. n. m.), es va testar com la barreja de tres espècies típicament farratgeres: festuca – cereal, alfals – lleguminosa, i xicoira – forbia, influïa sobre les taxes d’assimilació de CO2, les quals van incrementar en la barreja de les tres espècies, mentre que els monocultius de cereal (festuca) i de forbia (xicoira) van presentar taxes d’assimilació de CO2 més baixes (Ribas et al., 2015).
A més, les barreges també presenten avantatges a l’hora de reduir les emissions d’altres gasos d’efecte hivernacle, com per exemple el metà (CH4 , A) i l’òxid nitrós (N2O, B). Aquestes emissions van ser mínimes sota la combinació de les tres espècies (– cereal, alfals – lleguminosa, i xicoira – forbia) en comparació amb els respectius monocultius (Ribas et al., 2015).
Cal destacar la rellevància d’aquests resultats, ja que tot i que el CH4 i el N2O, no són tan abundants com el CO2, sí són gasos amb un elevat potencial d’escalfament. De fet, la capacitat de generar efecte hivernacle del CH4 és entorn a unes 25-30 vegades més gran que el CO2 i el N2O entorn a unes 300 vegades (per més informació veure la Guia pràctica per al càlcul d’emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH)).