Són diversos els estudis que han demostrat que les barreges farratgeres incrementen la productivitat vers els monocultius (Brophy et al., 2017; Finn et al., 2013; Kirwan et al., 2007; Ribas et al., 2015). A més, aquest increment de la productivitat no va associat a un increment en la producció de males herbes, ja que una major diversitat d’espècies proporciona major resistència a la invasió per males herbes (Connolly et al., 2018; Frankow-Lindberg et al., 2009; Kirwan et al., 2007).
Per exemple, en un experiment portat a terme a 31 camps experimentals diferents (30 europeus i 1 del Canadà) es va testar l’efecte de l’agrodiversitat sobre diverses funcions de l’ecosistema (Kirwan et al., 2014). Aquest experiment va demostrar consistentment que les barreges van tenir una major productivitat que els monocultius en un 97% dels casos, i més productivitat que el millor dels monocultius en un 60% dels casos.
Un dels camps experimentals en qüestió es va ubicar a Gósol (42º 13′ N, 1º 39′ E, 1410 m s. n. m.). On efectivament es va observar aquest efecte positiu de la diversitat sobre la productivitat i sobre la reducció de la invasió per males herbes.
A més, s’ha demostrat que les barreges presenten una menor dependència de l’ús de fertilitzants, ja que barreges farratgeres fertilitzades amb un contingut baix de fertilitzant poden tenir una productivitat similar a monocultius intensament fertilitzats (Nyfeler et al., 2009).
Cal mencionar però que si es vol mantenir una barreja de cereal‑lleguminosa a llarg termini la quantitat de fertilitzant aplicada és important, ja que altes quantitats de fertilitzant poden desplaçar les lleguminoses en pro dels cereals (Nyfeler et al., 2009).