Una barreja d’espècies que combini diversos trets funcionals, amb diverses formes de fulles, arrels, captació dels recursos, etc. fa un ús més eficient dels recursos disponibles (Hooper and Vitousek, 1997), i per tant, les funcions i serveis que el ecosistema pot oferir s’optimitzen.

Per exemple, és ideal combinar espècies que tenen la capacitat de captar el nitrogen atmosfèric (lleguminoses) amb espècies que no tenen aquesta capacitat (com per exemple cereals) però que capten molt bé la llum, o també espècies d’establiment ràpid amb espècies d’establiment més lent, amb arrels més superficials o més profundes, etc.

Així, s’ha observat que algunes funcions com per exemple la productivitat és màxima, en general, quan es combinen diverses espècies de forma més o menys homogènia. I, també és clau la presència de lleguminoses per fomentar aquesta productivitat, ja que amb un percentatge de lleguminoses entorn al 50% o inferior ja s’observen clars beneficis sobre la productivitat.