Un experiment a llarg termini sobre el potencial de mitigació de canvi climàtic de les barreges farratgeres
El Pla de Riart (Lladurs; 42° 03′ 48″ N, 1° 30′ 48″ E) és un prat de dall, on el Laboratori d’Ecologia Funcional i Canvi Global (ECOFUN) del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i la Universitat de Lleida (UdL) gestiona una estació experimental, en funcionament des del 2011.
Aquesta estació experimental forma part de la xarxa d’estacions de mesura del Projecte FLUXPYR INTERREG-POCTEFA i està instrumentalitzada amb equipament de mesura de fluxos turbulents (en anglès eddy covariance). Aquest equipament mesura com és l’intercanvi de diòxid de carboni (CO2) i aigua entre l’ecosistema i l’atmosfera. Aquesta informació permet determinar el balanç de carboni i aigua, i saber si l’ecosistema està actuant com un embornal o un emissor de C i quin és el balanç hídric.
L’estació experimental també mesura una gran diversitat de paràmetres ambientals, com la temperatura del sòl i de l’aire, la radiació fotosintètica, la humitat del sòl, la precipitació, etc.
A més, al camp del Pla de Riart es sembren de farratges, alternant cereal farratger en monocultiu amb barreges de cereal amb lleguminosa. I, un cop dallada la collita, la vegetació que rebrota es pastura per un ramat de vaques de forma extensiva.
Tota aquesta informació permet conèixer com la diversitat sembrada influeix sobre l’intercanvi de CO2 i possibles afeccions per causa del canvi climàtic.
En l’actualitat es disposa d’una sèrie de set anys de dades procesades, del 2011 al 2017, que demostren que el tipus de gestió, segons el tipus de farratge sembrat (monocultius de cereal vs. barreges de cereal i lleguminosa), influeix sobre els béns i serveis del ecosistema, més enllà de les condicions ambientals de cada any. En concret s’ha observat que les barreges de cereal-lleguminosa incrementen l’assimilació de CO2 del ecosistema (NEE negatiu), actuant el sistema com un embornal de CO2, tant anualment (A) com durant el període creixement (B).
A més les barreges de cereal-lleguminosa també van afavorir l’assimilació neta de CO2 del ecosistema (A) durant la fase de guaret, després del dall, ja que aquestes van presentar un marcat rebrot de la vegetació després del dall (B), el qual va proporcionar aliment pel ramat de pastura extensiva, i va ser decisiu pel balanç net anual de CO2.
